CooC de LLetrEs

imatge

IL·LUSIÓ, VOCACIÓ I PASSIÓ

Vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los.
dc, 19 JUL 2017, 06:06

Publicat el 07/04/2009

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és (ho sento) parlar-ne bé.

Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d'educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana).

Però n'estic fart que la paraula més utilitzada al costat d'escola sigui "fracàs" i al davant d'educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte "problema", i que "mestre" acostumi a compartir titular amb "vaga". L'escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l'educació és bastant més que un problema. De fet és l'única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.

El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se'ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d'estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.

Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.


Ponència de Carles Capdevila a la 1a Jornada d'excel·lència a l'educació organitzada per QUALIcat. 2012

¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?

Les lleis passen, i les pissarres deixen d'embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.

Publicat al bloc de Carles Capdevila



La Cultura és nostra

El CooC neix amb l'objectiu d'aconseguir crear una comunitat cultural cooperativa entre tots els municipis de la comarca. El seu objectiu és clar i directe: volem ser els responsables de la nostra vida cultural i la de les generacions futures amb un programa que va més enllà dels cicles polítics. El CooC viu de la complicitat de totes les persones que el gestionen. I serà tot allò que siguem capaços d'imaginar, de proposar i de programar cada temporada cultural. La Cultura és el nostre patrimoni. Som responsables d'exigir el màxim de qualitat i de quantitat. I tenim l'autoritat per crear la nostra pròpia vida cultural.

Forma part del nostre projecte, uneix-te al CooC i comparteix els teus anhels.

REGISTRA'T



Categories

Municipis

La Sénia    Barcelona    Mataró    Tarragona    


· cgc 2018 · CooC comunitat cultural cooperativa ·