CooC de LLetrEs

imatge

CULTURA COOPERATIVA, CULTURA LLIURE, CULTURA GRATUÏTA

Ignasi Franch
dg, 30 ABR 2017, 21:18

Alguns conceptes generen reaccions fortes. "Cultura lliure" és un d'ells: genera adhesions i pors malgrat que els seus significats possibles es ramifiquen. En bona mesura, aquest corrent ha crescut a l'escalf de la digitalització i d'Internet. Per a alguns, implica una oposició frontal al 'copyright'; per a altres, hi ha camins intermedis com les llicències Creative Commons, que permeten alliberar tots els drets sobre un contingut… o reservar-se'n alguns. La cultura lliure pot prendre formes que tendeixen a l'amateurització dels creadors i tècnics implicats, però l'ideal d'accessibilitat a la cultura es materialitza de maneres molt diverses. Algunes editorials combinen la venda de llibres físics amb la descàrrega lliure de les seves versions digitals, per exemple. Mecanismes propis del món editorial de dècades enrere (com la donació, la subscripció als projectes o la compra per avançat d'obres) apareixen de nou a la xarxa. I es generen i discuteixen maneres d'evidenciar que la cultura lliure pot ser gratuïta, però no necessàriament ha de ser-ho. Totes aquestes concepcions i friccions seran matèria d'un debat a la trobada de projectes editorials Llibres Lliures. BookLab 2016, que se celebrarà entre els dies 11 i 16 de juliol a Barcelona. L'esdeveniment inclourà sessions de treballs tancades i quatre activitats obertes al públic. Dijous 14, a les 18.30, a l'Espai Contrabandos, Simona Levi (fundadora de X.net) i Rubén Martínez (cooperativista de La Hidra), coautors del volum 'Cultura libre digital, nociones básicas para defender lo que es de todxs', xerraran sobre la cultura lliure i el seu encaix al sector editorial.

Martínez analitzarà les oportunitats però també els riscos implícits en aquesta manera d'entendre la producció i difusió de continguts. Com a membre de la Fundación de los Comunes, el cooperativista defensa la cooperació i el treball en comunitat i per a la comunitat. Però s'allunya de posicions idealistes i adverteix que alguns projectes culturals basats en la militància poden convertir-se en experiments per a la reconversió de sectors en crisi. "No sé si la cultura comuna ha de servir per reinventar la indústria cultural i crear nínxols de negoci, ni si això casa amb l'ideari del lliure accés al coneixement", es pregunta. També apunta la possibilitat que emergeixin "discursos i productes basats en la figura de l'emprenedor social, que es beneficia de dinàmiques col·lectives amb finalitats monetaristes. Encara que no crec que la realitat es pugui resumir únicament en termes binaris, com una oposició d'agents polítics positius i d'emprenedors explotadors". Per a Martínez, a més, cada projecte cultural és únic i difícilment reproduïble: "Traficantes de Sueños, per exemple, no és solament una editorial, sinó també una xarxa de llibreries, un espai social, un laboratori d'idees… I tot es fonamenta en una comunitat, en un context i en uns processos històrics esdevinguts al barri de Lavapiés. No crec que es puguin fer servir reglaments que generin rèpliques. Promoure les llicències de 'copyleft' és una eina, però no produeix automàticament una empresa política". En molts projectes culturals, la militància assoleix un pes important i pren la forma de treball voluntari o precaritzat. L'ideal d'accessibilitat a la cultura fricciona amb la necessitat de recursos per remunerar les tasques. Martínez no veu respostes úniques ni miraculoses a un fenomen molt complex, més enllà del debat constant i la cerca col·lectiva de solucions: "La precarietat i el treball voluntari són formes d'autoexplotació que coincideixen molt amb la que pateixen els emprenedors. I no crec que aquest fenomen s'hagi d'acolorir o d'endolcir. En tot cas, en els espais que conec, en general, hi ha una vocació de professionalitzar-se, de no suspendre indefinidament aquesta mena de discussions". L'era digital, però, facilita que es publiquin continguts amb despeses mínimes. La desmaterialització s'associa sovint amb la gratuïtat: es pot estar disposat a pagar pels materials, però no per tasques de la cadena editorial com la traducció, el disseny, la maquetació, la correcció… Per a Martínez, és evident que la digitalització i Internet, estretament lligades, generen oportunitats i riscos: "S'ha parlat durant molt de temps de les possibilitats de la xarxa com a espai obert i de propietat col·lectiva, però gent com David García Aristegui o César Rendules han treballat aquest tema des d'una perspectiva crítica. Alguns vam creure que en l'espai digital no es produirien fenòmens com l'acumulació de capital. Però crec que ara la gent té més present que el poder no es diluirà a Internet". En tot cas, apunta que alguns debats encara són incipients: "Potser s'ha de parlar més de l'economia política de la cultura lliure, i abordar-la críticament".

El llibre com un bé comú Martínez esmenta la viabilitat de Traficantes de Sueños, que es caracteritza per oferir molts dels seus llibres en descàrrega lliure a la xarxa. Des de Barcelona, Virus és un altre exemple d'editorial que aposta sovint per la difusió gratuïta de llibres electrònics. En paral·lel, ven els mateixos títols en versió impresa, que sí generen ingressos econòmics. Per a Miguel Martín, membre del col·lectiu, "la cultura lliure té a veure amb la gestió dels comuns dins de la complexitat social en què vivim. A l'editorial, disposem d'un conjunt de textos que de vegades són, entre cometes, nostres. Considerem que aquesta propietat és un bé comú, i mirem de compatibilitzar la sostenibilitat del projecte amb l'accessibilitat a aquest bé comú". Per a Virus, la cultura lliure va més enllà de la digitalització i les descàrregues gratuïtes, però aquest últim aspecte és un exemple pràctic i molt visible de la seva proposta. El col·lectiu només empra llicències de 'copyright' quan l'autor ho demana explícitament, o quan ha de treballar amb altres editorials o intermediaris que rebutgen el seu model habitual. Als llibres electrònics de Virus apareix una nota explicativa que anima a contribuir al projecte a través de subscripcions o aportacions voluntàries. L'editor considera difícil veure relacions directes entre les llicències 'copyright' o 'copyleft' i el nombre d'exemplars venuts. "Alguns dels llibres més venuts dels que hem publicat els últims anys es poden descarregar", afirma.

Lectures diverses per lectors diversos Per a Víctor Navarrete, del segell Letra Salvaje, la cultura lliure també és quelcom que va més enllà de la seva concreció en forma de llicències 'copyleft'. "Per a mi, la cultura lliure també implica qüestionar una idea de llibre com una producció feta amb uns mitjans determinats i d'una manera determinada", explica. Navarrete participarà a Llibres Lliures. BookLab 2016 amb una xerrada sobre el paper del lector o, millor dit, dels lectors. Perquè una de les seves prioritats és transcendir un "ideal de lectura al costat d'una xemeneia, consultant un volum d'un cert gruix. Aquestes són representacions una mica domesticades, una mica passives, de l'acte de llegir, que també es produeix al metro, en zones d'espera i de trànsit, amb dispositius electrònics…". Segons l'editor, aquesta lectura més casual és perfectament compatible amb un perfil de lector polititzat i que exerceix el pensament crític. Un dels projectes que Letra Salvaje presentarà a les sessions de treball de Llibres Lliures passa per la lectura al carrer. "Ens agrada molt el llibre, ens agrada molt el paper, però no creiem en les idees quadriculades. Abans hi havia una tradició de recitar plecs i vendre'ls a un preu molt econòmic. Hi ha maneres molt diverses de publicar. I projectes com el nostre volen dur les eines editorials al terreny social", conclou.

Font: El crític. Periodisme d'investigació



La Cultura és nostra

El CooC neix amb l'objectiu d'aconseguir crear una comunitat cultural cooperativa entre tots els municipis de la comarca. El seu objectiu és clar i directe: volem ser els responsables de la nostra vida cultural i la de les generacions futures amb un programa que va més enllà dels cicles polítics. El CooC viu de la complicitat de totes les persones que el gestionen. I serà tot allò que siguem capaços d'imaginar, de proposar i de programar cada temporada cultural. La Cultura és el nostre patrimoni. Som responsables d'exigir el màxim de qualitat i de quantitat. I tenim l'autoritat per crear la nostra pròpia vida cultural.

Forma part del nostre projecte, uneix-te al CooC i comparteix els teus anhels.

REGISTRA'T



Categories

societat   exposicions   cultura   educació     


· cgc 2018 · CooC comunitat cultural cooperativa ·